Una tipologia sociocultural dels corredors populars a Espanya. (Catalan)

A Sociocultural Typology of Recreational Runners in Spain. (English)

According to the latest Sports Habits Survey (2010), running is the fifth most common physical exercise and sports activity performed by the Spanish: 5.6% of the population aged over 15 said they run regularly. However, recreational runners are far from being a homogeneous group. In this paper a sociocultural classification model for runners is presented, obtained from the results of qualitative research conducted with a sample of 76 recreational runners. The research is based on an adaptation of Douglas's cultural model (1996) and Elias and Dunning's leisure activities classification model (1988), under which the two dimensions that structure the social field are group and structural pressures. The former are manifested in a direct way in the relational nature of this sport (individual versus group), while the latter concern its degree of technical formalisation, which would take shape in aspects such as setting targets for improvement, the degree of adherence to training plans and performance monitoring (discipline versus spontaneity). The intersection of these two dimensions reveals the existence of four profiles or ideal types of runners - lone hedonists, competitive individualists, sociable runners and disciplined group members - whose characteristics are discussed in this paper. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Segons l'última Enquesta d'Hàbits Esportius (2010), el running és la cinquena activitat fisicoesportiva més practicada pels espanyols: el 5,6 % de la població major de 15 anys afirma que la practica amb regularitat. Els practicants del running, no obstant això, estan lluny de poder ser considerats com un grup homogeni. En aquesta comunicació es presenta un model de classificació sociocultural dels practicants de running, obtingut a partir dels resultats d'una investigació qualitativa feta amb una mostra de 76 corredors populars. La investigació parteix d'unes adaptacions del model cultural de Douglas (1996) i el model de classificació de les activitats d'oci d'Elias i Dunning (1988), segons les quals les dues dimensions que estructuren el camp social serien les pressions grupals i estructurals. Les primeres es manifesten d'una manera directa en el caràcter relacional d'aquesta pràctica esportiva (individual contra grupal), mentre que les segones es refereixen al seu grau de formalització tècnica, que es concretaria en aspectes com l'establiment d'objectius de millora, el grau d'adhesió a plans d'entrenament o el control del rendiment (disciplina contra espontaneïtat). La intersecció d'aquestes dues dimensions descobreix l'existència de quatre perfils o tipus ideals de corredors: els solitaris hedonistes, els individualistes competitius, els corredors sociables i els grupalistes disciplinats, les característiques dels quals són examinades en aquest treball. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of Apunts: Educació Física i Esports is the property of Institut Nacional d'Educacio Fisica de Catalunya and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)