L'Altre Ubic: cap a una Gestió Cultural Queer-feminista més Inclusiva i Contemporània. (Catalan)

L'Altre Ubic: towards a more Inclusive and Contemporary Queer-feminist Cultural Management. (English)
L'Altre Ubic: hacia una Gestión Cultural Queer-feminista más Inclusiva y Contemporánea. (Spanish)

This article seeks to understand how art can contribute to making non-normative gender identities known and visible. Bearing in mind this objective, we analyse a case study, the exhibition L'Altre Ubic, Migracions del Cos Fragmentat (2020-2023) that gathers contemporary artworks around gender fluidity, to propose cultural management and queer-feminist discursive revisionism as a practical strategy to build a more inclusive and modern cultural management. The article explores how L'Altre Ubic presents the main characteristics of queer-feminist culture management: the discursive revisionism of hegemonic narratives on gender, a located perspective, the recovery of minorized narratives, as well as the recovery of non-linear discourses and their historical contextualization. The conclusions reflect the specificity of the case study: on the one hand, its meta-cultural and semiotic character; on the other hand, its importance as a paradigmatic example of queer-feminist management beyond museums, specifically oriented to cultural platforms devoted to cultural dynamization, such as civic centres, contemporary culture centres, and creation factories. Drawing from a constructionist perspective, the article highlights the palimpsestic character of such culture management and its political potential in relation to contemporary queer and feminist categories and discussions. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Este artículo busca comprender cómo el arte puede contribuir a dar a conocer y visibilizar las identidades de género no normativas. Con este objetivo, y a través del análisis de un caso de estudio, la exposición L'Altre Ubic, Migracions del Cos Fragmentat (2020-2023) que recoge obras de arte contemporáneo en torno a la fluidez del género, se plantea la gestión cultural y el revisionismo discursivo queer-feminista como estrategia práctica para construir una gestión cultural más inclusiva y contemporánea. El artículo explora cómo L'Altre Ubic presenta características principales de la gestión cultural queer-feminista: el revisionismo discursivo de las narrativas hegemónicas sobre el género, un posicionamiento situado, la recuperación de narrativas minorizadas, la recuperación de los discursos no lineales y su contextualización histórica. Las conclusiones recogen la especificidad del caso de estudio: por un lado, su carácter meta-cultural y semiótico; por otro, como ejemplo paradigmático de la gestión queer-feminista más allá de los espacios museísticos, específicamente orientada a los espacios de dinamización cultural, como centros cívicos, centros de cultura contemporánea y fábricas de creación. Desde una perspectiva construccionista, el artículo destaca el carácter palimpséstico de esta gestión cultural y su potencial político en relación con las categorías y los debates queer-feministas contemporáneos. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Aquest article cerca comprendre de quina manera l'art pot contribuir a donar a conèixer i visibilitzar les identitats de gènere no normatives. Amb aquest objectiu, i a través de l'anàlisi d'un cas d'estudi, l'exposició L'Altre Ubic, Migracions del Cos Fragmentat (2020-2023) que recull obres d'art contemporani entorn la fluïdesa del gènere, es planteja la gestió cultural i el revisionisme discursiu queer-feminista com l'estratègia pràctica per construir una gestió cultural més inclusiva i contemporània. L'article explora com L'Altre Ubic presenta característiques principals de la gestió cultural queer-feminista: el revisionisme discursiu de les narratives hegemòniques entorn el gènere, un posicionament situat, la recuperació de narratives minoritzades, la recuperació dels discursos no lineals i la contextualització històrica dels mateixos. Les conclusions recullen l'especificitat del cas d'estudi: d'una banda el seu caràcter meta-cultural i semiòtic; de l'altra, en tant que exemple paradigmàtic de la gestió queer-feminista més enllà dels espais museístics, específicament orientada als espais de dinamització cultural, tals com centres cívics, centres de cultura contemporània i fàbriques de creació. Partint d'una perspectiva construccionista, l'article destaca el caràcter palimpsèstic de la gestió cultural i el seu potencial polític en relació amb les categories identitàries contemporànies. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Copyright of BRAC: Barcelona, Research, Art, Creation is the property of BRAC: Barcelona, Research, Art, Creation and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)